Entradas con la etiqueta: sisquet capdevila

SANT FRANCESC DE SALES

Bon diumenge a tothom, avui es la festa de Sant Francesc de Sales, el nostre pare Sisquet Capdevila se’n deia. Un gran sant , pels qui els agradi llegir la seva biografia.


El pare va fer sel servei militar a diferents llocs, un d’ells va ser destinat a Sant Ferriol,ermita i alli hi va passar uns quants mesos, vigilant els maquis que no es colessin per França i l’entrada cap a España pel riu Borró. que tots coneixeu.
El Borró és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Neix als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvià, entre Argelaguer i Besalú després d’uns 14 quilòmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l’espai protegit de l’Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.
El municipi de Sant Ferriol, està format per tots aquets petits poblets, tots molt dispersos, però plens d’història:

  • Ausiñá2
  • Farás
  • Juiñá
  • La Miana
  • Almor
  • El Torn
  •  Alli la única distracció que tenien els soldats, era baixar al ball dels diumenges a Besalú i allí el pare va coneixer a la mare una jove , molt jove, potser massa, perquè quan es van casar feia 18 anys.

    Partitura feta pel músic Francesc de P. Brunet Recasens, mestre de capella de Les Saleses de Bacelona.
    Aquest músic va estar molt relacionat amb el nostre veï de llorens de Vallbona, mossèn Fco Bergadà i Solà, capellà que fou de lesmonges de Vallbona durant 32 anys.

    Arrel de que el nuviatge va arribar a bon port i es van cassar a l’esgésia parroquial de Sales de Llierca, el pare sense persar-ho també es va canviar el sant. Arrel de llavors, sempre més va fer la festa per Sant Francesc de Sales i que ningú s’ho prengui malament. 
    Aquest es el mapa on es podria trobar el poble de Sales de llierca, molt aprop de Besalú, però no el trobo, ni Tortellà, sí Argelaguer que es on va viure la mitat de la joventud la meva mare.

    Mapa fet a Paris l’any 1792 pel Pare Placide, Ingenieur Geographique.


    Avui celebre la seva festa les monges Saleses de Barcelona i Salamanca.
    Pare el vostre sant el viviau ple de joia i mai us saltaveu la missa, clar que no hi faltés la corbata; feia més festa.
    Que passeu una bona diada en companyia de la mare i dels avis de cada costat i dels germans absents i  tots els vostres avantpassat i que la Misericordia de Déu us acompanyi sempre.
    Pep.

    PAPA

    Estimat papa, avui fa un any que ens vas deixar. Tots l’anyorem  molt,  igual,  que a la mama que li va passar al davant, coa impensable per vostè. He de dir-li que l’escrit que vau deixar per posar al vostre recordatori si moriau abans que la mama, no va poguer ser. Perdoneu.
    Li demano perdó per no haver-li dedicat una estona des de la seva mort just avui fa un any a Llorens de Rocafort com vostè volia a escriure-li les emocions i records que vaig escriure per la mort de la nostra mare el juny de 2013. 
    Tot s’ha de dir vau tenir una vida rica i plena d’amor entre els dos, només trencada per la mort. Ara que ja han passat un any i dir-li que la Marta i l’Oriol van tenir una preciosa filla, la vostra neta, que es diu Mar, us agradaria molt haver-la tingut als braços o a la falda i recitar-li el el patrip, patrap,cap a fira de Montblanch…. li puc dir que ja li faré jo, perquè ho vaig veure fer tantes vegades a vostè amb l’Oriol i després amb en Lluís que ja forma part de la meva vida, l’ únic que hauré de canviar es el recorregut des de Can Magot fins a arribar a Banyoles,  que els dimarts es mercat.
    No u vaig escriure ràpidament perquè la Marta estava en cinta i tots estàvem a l’aguaït del seu embaràs. He de dir-li que la Mar va néixer a l’ u d’abril, o sigui just als 3 mesos de la seva mort. Va tenir un bon part. Ara la Mar ja te 9 mesos i està guapissima, quan somriu em recorda  el seu somriure innocent i amb un to de picardia, que mai el va deixar, de vegades somreiau per sota el nas, per no molestar a ningú. La cara de la Mar també em recorda la seva bondat, curiositat,  per tot i la  voluntat i tossuderia de ser un bon pare, avi i…… La Mar el dia de Reis va anar a esperar a ses majestats d’Orient. i em va recordar la quantitat d’escrits que vostè havia dedicat  en aquesta diada als tres mags d’Orient. Els te publicats perquè tothom els pogués llegir abans de la nit de Reis. Jo he de dir-li que de petit sempre vaig creure en els Reis d’Orient, sense haver-los vist mai; tot gràcies a vostè i la mama, que van saber mantenir el misteri i el desitj i la il.lusió per una nit tant gran. Quan la mama ens posava a la finestra, perquè havia sentit passar els Reis, la meva germana i jo només veiem foscor i només podiam sentir en la foscor els esquellerics del collar dels cavalls o camells de ses majestats. Més grandets ens vam assabentar que era vostès que estava amagat darrera d’una pallissa en la foscor, lloc just perquè ho poguéssim sentir; gràcies papa per crear i mantenir el misteri d’aquesta nit.


    Avui que escrit aquest petit relat fa just un any que us vau morir. Després no hi ha dia que passi que pensem em vos i en tot el que ens vau ensenyar de petits, per tal de ser uns bons ciutadans, bons veïns i bons cristians….Sempre ens deiu a la meva germana i a mi al fer-vos l’amistat, que fora de l’ Urgell o de la Baixa Segarra ningú sap el que és….que Déu us faci bons…. gràcies per aquest bon desitj, sempre ens ha acompanyat.
    A mesura que van passant els dies i ja en fa 365, que anem descobrint els vostres centenars de pàgines escrites, per no dir milers. Hi ha de tot,molts poemes a la mare de Déu del Tallat, en les festes majors, festes parroquials, en les visites Pastorals del Sr. Arquebisbe de Tarragona, i moltissims escrits dedicats a la nostra mare Isabel, la nineta dels vostres ulls, o la papalloneta del vostre cor i molts més escrits amb encapçalaments molt amorosos. 
    Vull posar-vos un escrit que li vareu dedicar  a la mare l’any 2009 al peu de la Mare de Déu del Tallat :


    Avui fa un any, estimat pare només vaig poguer-te dir unes paraules a l’esglesia de Llorens
    molt ben acompanyat per la família de Girona que sempre l’havia considerat la seva , per tots nosaltres, per les estimades joves Marta i Maria, els seus  nets que tant t’estimaven i per una multitud d’amics, parents i coneguts de tots els pobles que conformes la Vall del Corb.
    El toc de difunts que tantes vegades havia sentit des de petit i fen d’escolar , aquesta vegada tocaven a difunts, el difunt que estava a punt d’entrar a l’esglesia on us varen batejar erau vos i com a record de tants anys d’escoltar-les he decidit posar-les aquí que us facin companyia.




    Us hagués agradat veure lo ben acompanyat que vareu estar, hi havia gent de Bellpuig , en Jaume el vostre estimat amic que segons deiau feia el pessebre més bonic del món i que quan vau passar una llarga temporada a Cornellà del Terri el meu poble us va venir a visitar.
    El mossèn va fer un bonic sermó de com vos erau, com estimàveu, com valoràveu la vida, la família, els veïns en resum tot el poble i com havia posat a la pràctica tot l’ Evangeli, com a norma de la vostra vida. Va donar bo sentir-lo repassar els vostres valors  i també va recordar a la mare morta l’estiu del 2013.
    Jo us deixo escric, el que us vaig llegir a l’església, per si hi va haver persones de lluny o d’aprop, que us estimàveu i no varen poguer venir al vostre enterrament.

    Estimada família aquí presents i també els que per raons de salut o d’edat no han pogut venir com l’oncle Martí, la tia Emília, la Tia Mercè i la Roseta del Palau;  veïns de Llorens, amics que heu vingut de lluny, gràcies per acompanyar-nos en la missa funeral pel nostre pare. Tots ens vam trobar fa un any i mig per acomiadar a la nostra estimada mare i iaia com li agradava que l’anomenessin els petits de casa. Pel pare sempre va ser la nineta dels seus ulls, ho ha deixat dit  en infinitat d’escrits, que fan palès un gran amor a l’Isabel, aquella jove garrotxina que es va endur per sempre. Amb ella van compartir 67 anys, ben mirat tot una vida. La mare ho va ser tot per ell i per la mare, tot el seu món era el seu Sisquet. Es tenien l’un a l’altre i els dos estaven enamorats de les qualitats de l’altre, sorprenen però real.
    Abans de continuar, dir-vos que avui el pare està content, ens deia no ploreu quan me mori, perquè jo estaré content. Ho desitjava amb tota l’ànima, mai va canviar de parer. Volia acabar per reunir-se amb la seva esposa. Sempre ha trobat llarga l’espera, la família ho sabem i els veïns de Llorens també. Ell sempre va ser una persona transparent. Sempre va deixar dit que li encantaria morir sota d’una olivera o a casa.
    Que dir del pare, donç que era un home de bon tracte, bonhomiós, senzill, alegre, rialler, disfrutava del ball amb la mare per les festes majors de les contrades, va viure amb plenitud la vida de pagès, als seus 86 anys encara va plantar 200 olivers , li encantava anar els diumenges a veure com creixien els sembrats, cosa que de petit no entenia, es veu que sí,  que la cotemplació es diferent que el treballar. Ep !  algun pagès aquí present m’ha dit en més d’una ocasió que a ell també li passa el mateix.
    Qui no recorda els seus horts, tant bonics, com ben treballats, donaven bo de veure´ls i les estones que passaven la mama i ell a sota el lledoner a la fresca de la marinada no tenien preu, també hi disfrutaven els veïns del poble, l’era de casa, durant molts anys va ser un punt de trobada, que ara mateix, ja enyorem .
    Qui no es meravellava de veure´l fer la façana de pedra de la casa de la Dolors en Josep i l’Eli, sempre deia – me’n va ensenyar l’Ayats de Vallbona. El Lluís el nostre fill petit, deia que de gran volia ser com el padrí, que sabia fer de tot, no com el pare que només sabia fer de metge.
    Tots recordem els seus escrits a la Marededéu del Tallat en les romeries, en els dinars de caçadors, en les festes familiars, els parents de Girona ho saben molt be, fins i tot es va atrevir a donar la benvinguda l’arquebisbe Martinez Sistach en la visita pastoral a Llorens, i encara més ,cada any feia un parlament d’acollida als Reis Mags d’Orient i a l’acabar, els feia un petit obsequi, amb ametlles garapinyades de la mare, això sempre em va emocionar;  igualment que ens emocionava a tots trobar pels matins , quan estàvem aquí, un paperet sota la porta escrit amb el nom de cadascú.  
    Qui no recorda  el seu doll de veu,al llegir les lectures dominicals , no li calia altaveu, fins que un dia  va tenir el primer ictus o feridura i les paraules se li travaven; li va dir al mossèn, a partir del Nadal no llegiré més, no s’ho prengui malament
    No podem deixar de banda que el pare va fer el pessebre cada any d’ença l’any 1958. Tot començava anant a buscar diferents tipus de molsa i branquillons de diferents plantes com el reboll,
    l’alsina, pi, olivera, arbós, ginebre, timó, espigol, arbre blanc, i no continuo. Gaudia com un nen fent el gran pessebre, i alhora cada vespre dels dies del Nadal anava a contemplar la màgia del  naixement. El millor regal era fer una visita al pessebre amb la seva companyia, disfrutava explicant com estava fet. La gent de llorens en són testimonis i en Jaume de Bellpuig també. Els dos s’admirven mutuament.
    El pare se’n ha anat  havent interioritzat que lo més gran del cristianisme es el perdó , ell ,el va practicar amb els ulls tancats. No suportava que els de casa parléssim malament de cap veí. Ell sempre veia les qualitats de les persones.
    La noticia de l’embaràs de la Marta, la nostra jove, li va omplir el cor de goig, encara veiem el seu somriure de felicitat.
    Aquest Nadal va ser molt gratificant per ell,ens tenia a tots asseguts a  taula, ens va dir amb veu alta i clara que ens estiméssim, visquéssim en pau i armonia, perquè amb l’estimació s’aconseguia superar tots els problemes.
    Papa intentarem seguir seu Consell.
    Una vegada més us donem les gràcies per tornar-nos a acompanyar en aquests moments tan difícils per tots nosaltres; i que tots ens emportem un trosset del Sisquet en el nostre cor i estic segur que dintre d’un temps arribarà un petit regal per cadascú dels que l’hem estimat.
     Adéu-siau, pare.

    Demano perdó al Josep i la Maria Rosa Pons i Cos , per haver-me oblidat de citar a la estimada Rosita, la cosina germana del papa, que viu a Campmany ( Girona).

    Llorens 9 de gener de 2014

    Esglesia parroquial de Llorens de Vallbona , on el papa va ser batejat, confirmat, casat .Esglesia dedicada alssants patrons Abdó i Senen, selges enrera dedicada a Santa Maria.


    Vos sempre ens vau emparaular la nostra vida, no recordo des de quan ens passàveu per sota la porta de casa un escrit individualitzat , desitjant-nos que haguéssim descansat i sempre ens recordàveu la festa del dia i ens deiau si plovia, si feia boira, o hi havia fet una gran gelada i que no corressim que no podriam anar al tros, degut a un temps no propici per treballar i que seria un dia de destorb.
    Si recordo els poemes que us havia sentit recitar a dalt d’una roca després de dinar a Rocallaura dedicats a la marededéu del Tallat, donant-li gràcies per superar les malalties que a casa havíem passat. 
     Tots tenim guardat infinitat d’escrits , que al llegir-los ens porta a recordar la història de la nostra família, del poble, de l’església, del coto, del local social, dels dinars dels caçadors, etc…
    Us vull posar la poesia queus va fer el vostre net gran el dia del cinquantè aniversari del vostre casament a l’església del poble de Sales de Llierca.

    ODA ALS CINQUANTA

    És l’ amor, que en el silenci del vent
    esbotza paraules mudes.
    Que xiuxiuegen en les orelles sordes del temps,
    no obstant això la marinada, les recull amb delicadesa i
    recel.
    Cinquanta estels intranquils i juganers s’ enfonsen en
    rribera d’eterns,
    ribera afluïda de vida.
    Puix quan encara sento dir a l’home,
    t’estimo, amor meu !
    El cor se’m trenca i se’m fa un nus.
           Oriol Capdevila Martin

    Ara he escollit un escrit del vostre net Lluís que se que us va agradar molt el dia que ell us el va llegir a la la mare i a vos i us acompanyarà en el present escrit o relat, que feia temps que us el devia.







    Aquest escrit que ja hem llegit també ens el vam fer nostre perquè estem d’acord amb tot el que escriu el Lluís. Mil gràcies per tot. Ho vau fer tot per nosaltres des de molt petitets.A part de l’escrit d’abans, el lluís sempre estava pendent del que vos puguessiu necessitar com transportar les canyes que un cop a l’any haviau de tallar per les necessitats de l’hort; com que ja no les podiau transportar-les amb el carretó, en lluís sempre trobava un mitja,comal damunt de la crysler, acostumat a portar-hi els esquís quan anava a esquiar.Ara us puc explicar més coses que no les fa ningú, abans les feiau vosaltres i ara no les fa ningú. Venir a casa era un plaer, la mama sempre tenia a punt el menjar i les ametlles garapinyades i més coses i vos la llenya d’ametller per cremar al foc de la Dolors, i teniau preparats els trossos per fer les collites d’ametlles, o les d’olives, que per cert les plantades a l’any 2008 junt amb el Lluis , la mama, vostè i jo mateix, ja s’han fet d’un 1,40 metres estan guapissimes, de la primera tongada no en va morir cap i de les altres del segon any d´abaix el fondo, ni han de mortes 10 i dos a dalt la solana de Les Pintades. Enguany degut a la gran caiguda de les olives dels olivers grossos, no n’he fet collir cap. Només n’he collit dels petits perquè n’estaven molt carregats i molt guapes en total uns 300 kilos, jo sol només amb la raspa, perquè no puc portar el vibrador, perquè vos ja no porteu el tractoret. Feia anys que no collia amb la raspa, fins hi tot l’he trobada simpàtica, una eina que tots els de casa haviam fet servir fins fa 10 anys.
    M’emporto el dinar i dino arrasserat al sol, com vos feiau, no sento ni trobo ningú, ni veig cap ocells ni grives, la soletad més absoluta, com a única senyal de vida només veig de tant en tant els cotxes que passen allà dalt a la carretera dels Omells de Na Gaia i els dijous els tirs dels caçadors que no perdonen i deixen tots els cartutxos pel terra.
    També m’agrada explicar-vos que aquest estiu amb el meu cunyat  Josep Subirà vam plantar 50 nous olivers que el Josep Ramón Amenós ens va fer els forats. També dir-vos que als vam regar ben regats 14 litres a cada clotet, sense fer trampa. Als 15 dies els conills havien fet estralls i se’n havien menjat 13, que vaig haver de plantar de nou. També i degut a l’estiu més calorós dels últims 50 anys, els hem hagut de regar altres vegades. Estem al dia 9/1/16 i n plou ni neva, o sigui que a hores d’ara no se com estaran els sembrats que si que havien sortit pel 20 de desembre.
    També puc dir-vos que a Llorens la gent no us obliden i segueixen parlant de com troben a faltar el somriure de la mama i el vostre, i l’era ja no es la mateixa, sense el vostre hortet i la quantitat de viatges que la mama feia al cap del dia, ella sola donava vida al poble i no es cansava de regalar les hortalisses a la gent, fins i tot portant-les a casa seva. Curiosament vos pare mai a la vida la va renyar per donar-ne tanta; la mama era feliç repartint i així ho va fer fins al final.


    Curiosament ahir també va morir el nostre gos Antoine,  amb  15 anys complerts el dia de Nadal i que vos tant estimaveu i tanta companyia us va fer la llarga temporada que vau estar a casa a Cornellà del Terri.Be, estimat pare, tot això que us he explicat el dia del seu enterrament no us ho hagués pogut dir, us vaig dir altres paraules que us mereixia de sobres, per ser tant bon pare.
    Se que els dos esteu al cel. Reseu per nosaltres. 
    Tots us estimem i us portem al cor.
    L’Eli te la vostra foto a la pantalla de la seva tablet.

    El vosre fill.

    MEMORIA DE LA FESTA DELS REIS DE L’ANY 2007 I DEL 2008 A LLORENS DE ROCAFORT

    Espero que tots plegats hagiu passat un molt bon Nadal i que l’any nou que acabem d’encetar sigui venturós i ple d’esperança en un món més humà. Felicitats a tots !!

    Qui és aquest nen, que ja deu ésser tot un home ????
    Tots els veïns de Llorenç recordem, que ses Magestats ens acompanyaven tota la missa , situats a dalt l’altar a la part esquerre, tradició que va durar anys. Donaven encara un to més festiu a la diada de Reis. Jo de petit mai havia vist els Reis, si sabia que existien, però quan els pares em treien a la finestra perquè els havien sentit passar, només s’escoltaven les campanetes que les seves cavalgadures portaven penjades al coll, amb molta sort podiam veure en la foscor la cua de l’animal de l’ últim Rei, que pujava per la costa de l’era de cal  Saltó, camí de l’era de cal Xepe, per encarar-se cap al fondo que els portaria a Maldà.


    El pare, un cop el Sr. Alcalde havia donat la seva benvinguda a ses magestats els Reis Magcs d’ orient, llavors ell els llegia la seva benvinguda , que ara mateix podrem llegir la que va fer l’any 2007 i després la del  2008, l’any del crac econòmic de les hipoteques subprime o de les hipoteques basura, detectades ja l’estiu del 2006. 



    Església parroquial de Sant Abdó i Senen de Llorens de Rocafort, en temps de la Baronia de Vallbona, totes les esglésies que pertanyien al Cister, tenien com a patrona a Sta. Maria, que avui dia 1 de gener celebrem la seva festa com a Mare de Déu. A la façana hi figura escrit Ave Maria gratia plena Dominus !!! i la primera clau de volta que es veu a dalt del cor, s´hi troba la Marededéu amb l’infant Jesus als braços amb la rosa de Jericó.


    Foto del pare Sisquet Capdevila i Pons, després del parlament, i d’haver donant una càlida abraçada plena de carinyo a ses majestats.Són fotos d’arxiu, en cap cas són del propi any; repassar l’història sempre es bo.

    Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu del terme de Vallbona de les Monges






    Després de la lectura el pare sempre els regalava , una ampolla de cava i un petit paquet de ametlles garrapinyades, que feia la mare Isabel , perquè al marxar si tenien un cuc a la panxa,  després de tantes hores de cabalgar i treballar , puguessin matar la gana.


    Be, jo també mantinc els mateixos desitjos del meu pare (acs), ilusió, tendresa, admiració, esperança, alegria, i una molt bona acollida als Reis d’Orient, que cada any venen carregats de juguets pels nens i de bona voluntat pels no tant nens i grans.
    Bon Any 2016 i molt bona festa dels Reis a Llorens i tot el món.

    Pep

    FESTA DE REIS DE 2008 A LLORENS

    El pare, com un nen més, amb una gran il.lusió també anava a esperar els Reis,  al meu poble era tradició que  els Reis Macs assitissin a Missa com tots els feligresos, cosa que no se si es dona en altres indrets. Sí, us he de dir que veure els Reis a dalt l’altar impressiona per tot el dia.

    Sisquet Capdevila i Pons, l’imatge pot corresponmdre a un altre indret; però els poemes a les seves mans , es una acitud molt seva, tota la vida ha escrit, queden molts escrits seus.

    Ell, després de les paraules del Sr. Alcalde, sempre feia la rebuda al local social a ses Majestats els Reis amb un escrit, donant-los la benvinguda i desitjant-los lo millor entre els nens i joves i  més grandets. Després, recordo que  els regalava una ampolla de cava i una capsa de galetes, gairebé sempre acompanyat d’una bossa d’ametlles garrapinyades fetes per la nostra mare Isabel Vila (a.c.s.),  perquè un cop finalitzada la feina d’entregar els regals als nens del poble ho puguessin cel.lebrar entre ells, ja que s’ho mereixien i perquè  havien fet un llarg viatge, l’orient es molt llunyà.

    Tots varem ser infants per una matinada que no acavaba de fer-se mai de dia, jo els reis mai els vaig veure, sempre al sortir per la finestra, només veia la cua dels caballs i el so de les campanes dels collars dels caballs de ses  majestats que s’esmunyien pel cami costa amunt cami de l’era de cal Saltó i de cal Xepe. O sigui , que em vaig fer gran sense haver vist mai els reis d’orient. No se vostès??

    La festa no podia ser més lluïda, tots infants i grans i forasters tots contents amb els seus regals. Aquest any encara no s’havia notat el crac del banc Lhehman Brothers en el 2007, es va veure seriosament afectat per la crisi financera provocada pels crèdits Subprime. Es començava a parlar de les agències de qualificació de riscos com : Standard & Poor´s, Moody´s,  Fich,  Dagdong Global  Credit Raminc, etc…. en fi un terratremol que no sabiam d’on venia.
    Els Reis eren tendresa, il.lusió, desitg , esperança, inocència,  en mig d’una gran tribulació.
    Disfrutin de l’escrit del pare de l’any 2008, per uns moments els tornarà a aflorit els records i tota la tendresa i la inocència de la infancia. Siguin feliços.
    Bona nit. Santa Cecilia , molt freda o molt humida. Felicitats Cecilies !!!
    Aquest correu ja estava preparat, però la mort del pare el 8 de gener de 2015, va quedat tot parat, en silenci, ja se que no es el temps, però abans de continuar en altres escrits vull publicar aquest bonic e inocent escrit del pare ,per nosaltres i per vostès.
    Com us anyorem pares !!!
    Pep.