Entradas con la etiqueta: nadal

LA SENZILLESA DELS PASTORS

Amics meus, durant aquestes diades , molts testimonis del Nadal ens acompanyen: l’ espelma, llum del món que tots anhelem; la fulla de grèvol, bellesa natural, signe de trascendència, la campana de l’església repica, senyal de comunitat i poble; l’Estel ens guia  i ens acompanya talment com als pastors de Betlem.


Les cançons i els missatges propis d’aquestes dades, expressen allò més noble, allò més preuat.
Un present ens recorda els dons més elevats, la generositat d’esperit, l’estimació.
En el pessebre, rememorem els moments més pregons del misteri de Nadal.

Pessebre fet pel Sisquet Capdevila i Pons  (a.c.s.), ( familia Capdevila-Vila ) 


El pessebre ens porta desde la senzillesa dels pastors,  a la innocencia dels infants, als records de la gent gran, a la il.lusió de tots plegats, quan encara escrivim la carta als Reis Mags d’ Orient, aquells que ja es divisen a dalt la carena, amb el seu bagatge de presents simbòlics i amb molta estimació.
Molt bon Nadal per a tots ! i un any 2017 ple de felicitat, i molta pau.

Pep


Vull afegir un comentari, tret de Francesc Riera, sj :

Si només tinguéssim Mateu : no podríem fer pessebre, no tindríem  pastors, ni cant dels àngels… com posa Lluc.
Si només tinguéssim Lluc : no faríem Reis, ni posaríem l’estel, ni celebraríem els Innocents… com narra Mateu.

CONSELLS DEL SISQUET CAPDEVILA I PONS DE CARA A FER EL PESSEBRE

Després de fer el pessebre d’ encà el 1958, enguany serà el primer Nadal sense el pessebre del pare, l’any passat va ser l’últim que vam disfrutar tots junts, no hi havia visita a casa que per les festes del Nadal, no demanés anar a fer una visita al pessebre del Sisquet. El pare no es feia pregar, se sentia cofoi  i vinga cap a  la volta  medieval de cal Portumeu o Bartomeu, com vulguin.

L’havia ensenyat centes de vegades, sempre una vegada més, una explicació més, un somriure més, una estona més , una xerrada més al peu del pessebre, cada racó li portava un record i recordava on havia anat a buscar els nius dels arbres o com s’ho havia fet per aconseguir , plomes d’ocells per posar dins del niu, fins i tot en algun d’ells hi havia els ous, sempre acompanyat de música nadalenca per fer més bonica l’estona de contemplació del naixement de l’infant Jesús; mai anava a dormir sense anar a passar un rato al pessebre a pesar del fred dels dies de Nadal. Quantes fulles havia escrit recordant la construcció del pessebre, any rera any. Cada any era com si comencés de nou, el pessebre tenia vida pròpia.

Aquí va un escrit seu, sobre totes les plantes que utilitzaba per construir el pessebre, es una llarga llista que si mes no es curiós llegir-la i fins i tot por ser útil, pels enamorats dels pessebres.

Aquest escrit el va fer el pare l’ últim any de la seva vida.

El pare quan donava per finalitzada la collita d’olives, prou important al nostre poble Llorens, de l’antiga baronia de Vallbona, es posava a buscar la molsa, les diferents plantes, rames d’arbustes, etc..com diu en l’escrit seu de » puño y letra «,  per poguer fer el pessebre, important per ell.

El nostre pare va morir als 91 anys complers

Mai faltava el Vesc ( Viscum Album ), feia més  Nadal.
Mai començàvem la » Nochebuena » sense fer una visita de tota la família junta al pessebre.

Recordo que per casa havien passat dotzenes de persones  de diferents pobles de la rodalia, fins i tot de Bellpuig i per descomptat la família que venia de Girona o de Barcelona, que tant estimava el pare.
Be, ja estem al primer diumenge d’Advent, a quatre dies del Nadal, ja podem començar a pensar com serà el nostre pessebre i com adornarem la casa. Felicitats Andreu Moix pel teu sant, Les ciutats ja estan engalanades i fan molt de goig.
Al nostre estimat pare a l’any de la seva mort. Mare, us  recordem i estimem.

Pep.

BONES FESTES DE NADAL I ANY NOU

Familia, parents, amics que molt sovint visiteu el Blog, lo qual es motiu d’una gran alegria, coneguts, passavolants i tots els homes de bona voluntat.
Aprofito per donar una abraçada a tots els que deixeu algun comentari d’agraïment per haver descobert la història del petit poble de  Llorens de Rocafort i el seu terme, de Vallbona de les Monges i el seu monestir, i l’antiga Baronia de Vallbona de la qual els pobles de la Vall del Corb com  Rocafort de Vallbona i el Vilet en formaven part i d’altres. Tot plegat molta història per un petit territori.
 Tambien doy las gràcias por las personas de la Sierra de Gata y del pueblo de Gata,que visitais el Blog y dejais vuestro paracer sobre lo que escribo, no sabeis como se agradece, seguiremos escribiendo sobre la Villa en el futuro.
A tots els que no puc contestar-vos directament perquè no se el vostre correu electrònic, procuraré contestar-vos el el mateix Blog a sota cada post.

A tots els que fem pessebres (belenes), com el nostre pare Sisquet que l’ha fet fins als 89 anys, cada any a l’acabar la collita d’olives, ja començava a donar voltes com faria el pessebre, quines plantes, herbes, tipus de molses, nius naturals abandonats pels ocells….alguns encara amb els ous i com un nen el feia sota una volta medieval que hi ha a casa i que ara us la poso. Treballava amb la il.lusió d’un infant, disfrutava, les hores li passaven tant entretingudes que la mare (e.p.d) l’havia de cridar perquè pujés a sopar, perquè no se’n recordava ; jo era un nen molt petit i encara  em venen a la memòria mil records com  esperavem poguer fer el pessebre sota les escales, era tot una festa.
 Fer una visita guiada al pessebre pel nostre pare i padrí era reviure tot el que diuen les Escriptures sobre el naixement de Nostre Senyor. Sempre se’n ha sentit molt orgullós.

Els dies de Nadal,  li feia visites per contemplar-lo, amb la companyia de villancets, que en la foscor de la nit li donava tota la màgia del món i nosaltres ens abraçem a  aquesta màgia del Pessebre, a la senzillesa dels pastors, a la innocència dels infants, als records de la gent gran, a la il.lusió de tots plegats, quan encara escrivim la carta als Reis Mags d’Orient, aquells que ja es divisen a dalt la carena, amb el seu bagatge de presents simbòlics i amb tota l’estimació del món. Això és emoció, tendresa, sentiments retrobats, ambient familiar, el caliu de la llar, en fi tots ens hi trobem be al voltant d’aquest Infant que serà gran segons les profecies.
Una record especial en aquests dies a tots els veïns del meu poble, al Dr. René Collas i Sole Torrent Brunet a Paris i tota la seva familia escampada pel món , y a una joven pareja de Hospital de Órbigo recien enamorados.

US DESITJO UN NADAL PLE D’ESPERANÇA EN UN MON MES HUMA. MILLOR ANY VINENT 2015. FELIZ NAVIDAD.