Entradas con la etiqueta: monestir de vallbona

PARLAMENT FET A L’ESGLESIA DE LLORENÇ DE ROCAFORT, EL VINT-I-VUIT D’ OCTUBRE DE DOS MIL DIVUIT, DIA DE LA BENEDICCIÓ DE L’ESGLESIA TOTALMENT RESTAURADA

Molt bones a tots i a totes, penjo el parlament que ahir dia 28 d’octubre de 2018 vaig fer dins la cerimònia de benedicció de la nostra església de Llorenç de Rocafort. Demano disculpes per no haver utilitzat el micròfon que si tenia preparat al meu costat, i uns quants no em vau poguer seguir de la manera que jo hagués volgut, però els nervis em van trair; espero que ara pogueu gaudir de les persones que ens van precedir quan érem tots més joves. 

Bona tarde a tothom :

Monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, ilustrísima senyora Rosa Maria Perelló, presidenta de la Diputació de Lleida, Sr. Joan Eroles vicepresident  del consell Comarcal d’Urgell , Sr. Jaume Pallàs Alcalde de Sant Martí de Riu Corb,  regidors i regidores de l’ajuntament de sant Martí de Riucorb, alcaldesses i alcaldes de la comarca d’Urgell, Mossèn Joan Costa , veïns de Llorenç, amics i coneguts, tots molt benvinguts i moltes gràcies per la vostra presència en aquest acte de benedicció de la nostra església .

D’esquerra a dreta: mossèn Manel Borges, mossèn Josep Sendra, monsenyor Jaume Pujol arquebisbe de Tarraona, mossèn Joan Costa i mossèn Josep Maria Font.

Avui, es una gran festa pel nostre poble i no tinc present haver vist tantes autoritats , ni tants fills de Llorenç en aquesta església parroquial, cosa que me’n alegro i em pregunto: – no serà aquesta poca cosa que són les arrels, que ens han aplegat avui en aquest temple,  on tots  vam ésser batejats, i vam fer la comunió, la confirmació i alguns fins i tot si van casar i quasi tots els de les nostres famílies hi han passat en el moment del traspàs. I ara no mirin cap un altre costat, perquè són les arrels que ens porten a no poder faltar avui aquí, tots recordem les nostres mares fent el monument el dijous sant al matí, tot el poble era una festa,  els escolans amb els carraus pels carrers de Llorenç, convocant a la gent als oficis de divendres sant, les capelles que es feien a la plaça i al Raval amb flors el dia del Corpus, les dones abaix i els homes a dalt del cor perquè tots son cantors segons Baleri Serra i Boldú , que tant amic era de la família  Català.
Recordo molt be els següents cantors: Josep Maria Moix, l’Albert Xifré, en Jaume Capdevila i Ramon Bergada de cal Giné i una mica en Jaume Moix. 
El pare recordava  grans cantors al cor de Llorenç, que feien les delícies dels veïns, i forasters com el Pau del Gallo i el Modest de cal Mora que en sabien molt , dos de cal Giné , els dos es deien igual Ramon Bergadà, Pep de l’Emilia, germà de l’Adelaida i de la Dolores del Martí i de la Genoveva mare de la Tecla, en Ramonet del Bergadà germà del Josep, el Pepito de cal Mora, en Jaume Timoneda de cal Ton, i en Roc Figueres  .
Qui no recorda el Sisquet Capdevila llegint les lectures amb aquell doll de veu durant anys i més anys i en Francisco Català portant el sant Crist pels carrers del poble cada divendres sant, tota una vida, com els enyorem !!!!
 Tots tenim present el sorteig de la mona a les nostres escoles, el dia de Pasqua i el dilluns de Pasqua, les majorales del Roser venien números escrits a ma en una pàgina i després de cada numero i podíem afegir els noms de la família o dels amics i fins i tot el d’alguna noia, tot una festassa a Llorenç.
Tornant a parlar de’n Baleri Serra i Boldú, en un article publicat a La Vanguardia, titulat «La fraternitat d’un poble«,  deia, que els veïns de Llorenç els uneix un sentiment de solidaritat entre ells , deixa constància que les fosses per la sepultura dels difunts es fan per tomb de casa, tothom contribueix en aquesta obra de misericòrdia, també per tomb portar a peu la caixa del difunt fins al cementiri, així com anar al comú per arreglar els camins i altres qüestions de la vila i s’ajuden en casos de malaltia.
 Qui no recorda el Ramon de cal Xifré dalt del campanar avençant en una vigília d’una gran festa o en el toc especial  de difunts, era molt manyós per fer voltar les dos campanes alhora, realment om quedava convençut que l’endemà era una diada solemníssima.
Tots tenim present pel mes de maig,  venir tota l’escola cada tarde amb la Senyoreta a fer el mes de Maria, de la meva memòria les mestres Pilarin, Paquita i Maria Teresa, les quals ens estimaven molt i estaven contentes de que nosaltres aprenguéssim, el pare sempre tenia un record especial per Doña Carmen.
 Un dia com avui hem d’agraïr que els propietaris de les cases de  cal Coix Vell i de cala Pepa deixessin enderrocar-les , per tal d’aconseguir aquesta bonica plaça i que junt amb l’hort de l’abadia, abans antic fossar, conforma el racó més entranyable dins al Llorenç medieval on l’espai era tot un luxe.  Avui inaugurem la rampa per a l’ accés a persones amb mobilitat reduïda i també pels difunts. 
Són les arrels d’un poble que està enamorat de la seva historia i junt i van les arrels cristianes que ens han reunit en un dia tant especial per tots nosaltres . Cadascú que faci memòria i que exprimeixi el seu racó de quan era un infant i viurà tot això i molt més. En aquells anys cinquanta i principis dels seixanta tot el que passava al poble era a l’entorn de l’església o relacionat amb l’església, tot lo social era religiós.
Be, actualment estem molt contents de veure en Miquel , que cada festiu baixa de Vallbona a repicar les campanes abans de la missa, que segueix ajuntant a les poques persones que queden al poble; no se que seria Llorenç sense la missa dels diumenges ? La missa ens segueix aplegant i agermanant.
 Gràcies mossèn Joan, també gràcies a tots els mossèns anteriors que es van dedicar a la parròquia de Llorenç amb cos i ànima. 
Encara donar les gracies a tantes persones que a lo llarg dels anys ens han alegrat la vida parroquial, com l’ Angeleta Pons més coneguda com l’Angeleta de cal Damià, endreçant l’església i omplint-la de flors i la Tecla Ruera de cal Martí, amb el seu dolç somriure, obrint i tancant les portes i alhora cuidant l’església perquè estigués digna per les misses i les nostres mares escombrant el temple tota la vida; amb el pas dels anys les persones han fet un gran  servei a la parròquia, sense posar-se cap mèrit i de manera senzilla i silenciosa, es el moment de recordar-les         .  
Un document de l’any 1597 signat per  l’abadessa de Vallbona Arcàngela de Copons , que sota la seva prelatura es va acabar  la nostra església, fa esment  als cognoms de veïns de Llorenç que formaven l´Universitat, avui dia dit ajuntament, com : Bergadà, Mora, Timoneda, Janer i Capdevila . Ara entendran que la primera sepultura  de l’església sigui d’un tal Pere Capdevila i la segona un tal Joseph Timoneda
Un record especial per les persones que per raons de salut, no han pogut venir, encara que el seu cor està amb nosaltres.
Be, avui estic molt orgullós del nostre poble , la nostra església parroquial a part de ser la més antiga de la ex-baronia de Vallbona, en aquests moments llueix l’ànima del Cister, senzillesa cent per cent, els únics luxes  artístics que podem gaudir a dins l’església es el la primera clau de volta amb la Marededéu portant el nen Jesús i amb l’altra la Rosa de Jericó,i  la segona clau hi ha el que anomenem «cercle gallonat» utilitzada també per Damià Forment i les boniques i senzilles mènsules i arcades gòtiques de la resta de la nau, l’ambient que respirem  es com si estiguéssim dins el monestir de Vallbona. L’aspecte no deu ser molt diferent de com ho van deixar la família Cardona, amos de tot aquest ampli territori, comprès entre Cervera, Anglesola i Bellpuig, perquè les contades famílies que vivien al clos de les muralles prouta feina tenien al tros, amb les sequeres que en aquell temps ja afectaven la Baixa Segarra, ara l’Urgell.
Be, aquesta església restaurada no s’assembla amb res a la d’abans. Gaudim d’aquesta joia goticorenaixentista única en el nostre contorn, no seria molt demanar que la nostra església tant lligada al Cister, fos inclosa a la mateixa ruta.
Com li hagués agradat esta avui present al nostre amic l’historiador per exel.lència de Vallbona i de la seva baronia el Sr. J.J. Piquer Jover i també el Sr. Joan Yeguas , que tant sap sobre Llorenç i de tot l’Urgell.

Moltes gràcies a Ramon Moix i en Jordi Moix, per la feina feta que no es poca, moltes gràcies a tants veïns que d’alguna manera han col·laborat, movent bancs, sants, mobles, netejant la pols, vidres, o economicament o d’alguna altra manera han animat amb la seva presencia a tirar endavant, també agrair la tossuderia del nostre volgut mossèn Joan en que la restauració fos una realitat, 
Estaran d’acord amb mi, que a hores d’ara el que conta es el resultat final.  La nostra església es un bombó arquitectonic de primer ordre, sembla que estiguessin dins al monestir . La llum que hi entra ens alegra les hores. M’agrada que la restauració no s’hagi endut el griu de ferro  que està al cim de l’altar del Santissim, que porta dos pullitges per pujar i baixar l’aranya de ferro que suportava els ciris que servien  per il.luminar la fosca església de Llorenç, que només rebia llum per la petita finestra del cim de la pica d’aigüa beneïda i per la petita finestra de la façana .
Felicitats a tots els que heu fet possible que ara  ens sentim orgullosos d’aquesta església.
Moltes gracies Sr. Arquebisbe de Tarragona i la resta d’autoritats civils per acompanyar-nos en un dia prou importat per tots nosaltres. 
Que Santa Maria i el seu fill i els sants patrons ens acompanyin sempre.
Gracies.

Llorenç 28 d’octubre de 2018

Pep